L’experiència de conèixer en primera persona
Quan vaig trepitjar la hamada per primer cop era negra nit. Mai abans havia estat al desert, però, tot i ser fosc, vaig veure que era especial. En baixar dels tot terreny que ens havien dut als campaments des de l’aeroport, dues dones ja ens esperaven amb els braços oberts. Vam descarregar les maletes a les habitacions i ens vam posar a dormir. L’endemà, la llum del sol entrava de manera fulminant per la finestra sense cortines. Despert-se enmig del no-res pot semblar horrible, però us he de dir que va ser tot el contrari. La immensitat del lloc i el silenci que se sentia feien d’aquell despertar un dels millors que he viscut mai.
A partir d’aquell moment, tot va anar a millor. Vaig passar dues setmanes impregnant-me de la cultura sahrauí, desmuntat prejudicis i aprenent d’unes persones que, malgrat viure una situació de desarrelament, fan de la seva vida una festa. Durant aquells dies, vaig tenir la sort de conèixer en primera persona la situació real d’un lloc i això va fer que me’n sentís part, en certa manera. Grans, petits, joves… tots tenien quelcom interessant a explicar entre tassa i tassa de te.
Els sahrauís exiliats a Tindouf porten més de 40 anys en condició de refugiats i com a tal van establir habitatges i estructures administratives que en un principi havien de ser temporals. Avui, després de tot aquest temps, la situació ha canviat poc i les mancances es fan paleses a molts nivells: educació, sanitat, habitatge, comunicacions, alimentació, etc. Des de Dentistes de Girona pel Sàhara volem aportar el nostre granet de sorra (irònic, quan parlem del desert) a un d’aquests nivells concrets, el sanitari, ajudant en la salut buco-dental de tots aquells que ho necessiten. Amb la col·laboració dels metges i dentistes que treballen als dispensaris dels campaments hem preparat una campanya que creiem serà útil per a millorar la sanitat de tots els sahrauís. La nostra tasca és totalment solidaria i altruista perquè pensem que és així com es potencia el treball en xarxa i es generen noves oportunitats.
En aquell primer viatge vaig conèixer escoles per a nens autistes, tallers d’art, mercats, hospitals i projectes d’horticultura, però sobretot vaig conèixer l’hospitalitat del poble sahrauí.
Dels dies viscuts als campaments i els moments compartits amb els sahrauís en guardo un gran record. Pròximament tornaré al mateix lloc d’on fa deu anys m’acomiadava amb la incertesa de no saber si podria tornar-hi. I això, per a la persona que viatja, és una gran notícia.