Què passa quan dues mans esteses es troben?

Els llaços històrics que uneixen Catalunya amb el poble sahrauí són sobradament coneguts. Compartim un passat històric comú que malgrat el pas del temps mai hauríem d’oblidar. Per desgràcia potser alguns hem comès a voltes aquest error però no ha estat així en el cas dels sahrauís que, lluny d’haver construït un mur fabricat d’amargor que ens pugui separar, sempre reben els catalans de forma aclaparadora i desinteressada, amb un somriure als llavis i la paraula “germà a la punta de la llengua.

Malgrat tot, la situació a la que fan front cada dia és extremadament feixuga. Aquest fet no fa més que reforçar la idea que els sahrauís estan fets d’una altra pasta. Els escassos recursos naturals i econòmics amb els que compten limiten greument la seva capacitat per respondre a les necessitats més bàsiques de la població i la mera quotidianitat és en si mateixa un repte. Els estoics esforços que es fan per seguir endavant poden veure’s afectats per reversos incontrolables i en l’horitzó fa temps que no s’albira un canvi.

sàhara

sàhara

Les estimacions que es fan sobre la població que en l’actualitat habita els Campaments ens situen al voltant de 180.000 refugiats. Per entendre-ho en termes més propers, equival a dues vegades la població empadronada a la ciutat de Girona. I com és lògic l’Administració de les diferents Wilayas procura garantir l’accés a l’educació primària als més joves, la cobertura sanitària per tots aquells que ho necessitin, així com diversos serveis públics gratuïts.

Cal entendre doncs la feixuga situació econòmica i humana a la que han de fer front tots els sectors socials sahrauís i en concret el sistema sanitari amb els escassos recursos dels que disposen. Els hospitals i dispensaris de les Daires es troben a voltes desbordats o pel contrari senzillament no disposen dels mitjans (equipament, material…) per poder atendre totes les necessitats existents.

Les experiències personals amb cada visita als Campaments no han fet més que reforçar la meva idea que els sahrauís són despresos malgrat tenir poc, i la convivència amb ells serveix per aprendre profundes lliçons d’humanitat. És precisament a aquest valor ètic i moral al qual des de “Dentistes de Girona pel Sàhara” volem apel·lar per posar-nos en moviment i ajudar. El poble català és sinònim, al contrari del que alguns tòpics puguin suggerir, de generositat. Només cal consultar les centenars d’organitzacions, institucions, associacions, projectes i iniciatives amb seu a Catalunya destinades a la cooperació, l’ajuda humanitària i el suport en tots els àmbits a aquells que ho necessiten.

Seguint aquest exemple, el projecte “Dentistes de Girona pel Sàhara”, amb el suport de “l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí” (ACAPS), ha estat creat en conjunció amb representants i professionals sanitaris sahrauís dels Campaments que ens han estès la mà. Aquest s’ha concebut com una campanya intensiva de treball braç a braç per tal de poder donar cobertura a les deficiències que es presenten en alguns sectors en l’actualitat.

Per la nostra banda, el duem a terme cinc joves professionals catalans formats en àmbits diversos i als quals ens uneix la voluntat d’ajudar els altres, amb una motxilla a l’esquena i la mà estesa, sabent que el bon camí mai no és llarg de seguir.

Daniel Ruiz-Giménez Coderch

Coordinador de “Dentistes de Girona pel Sàhara”

*Fotografies: Fina Gimeno Solà

Ajuda’ns a apropar dues mans esteses! Escriu-nos i/o col·labora amb nosaltres: crowdfunding

Per saber més sobre el Conflicte del Sàhara Occidental: http://www.unitedexplanations.org/2015/06/02/consecuencias-del-conflicto-del-sahara-occidental/#

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *